Cada pocs mesos apareix un pla contra la despoblació amb nom evocador i pressupost modest. Es presenta en roda de premsa, es reparteix en fullets i s’arxiva. Mentrestant, la comarca continua perdent veïns joves per raons que ningú no discutix en privat.
Una família no decidix on viu per una campanya institucional. Decidix per tres coses concretes: si hi ha treball o connexió suficient per a teletreballar, si el col·legi del poble continuarà obert i si hi ha atenció mèdica raonablement a prop.
El que sí que funciona
Fibra òptica real, no cobertura sobre el paper. Mantindre l’escola rural encara que el ràtio no quadre en el full de càlcul, perquè tancar-la és firmar l’acta de defunció del poble. I consultoris amb horari estable, no amb un metge diferent cada setmana.
Cap poble no es va buidar per falta de paisatge. Es va buidar per falta de serveis.
És més car sostindre un poble viu que deixar-lo morir, si només mirem l’exercici pressupostari. Si mirem a vint anys, el càlcul s’invertix: el territori abandonat també costa, i el paguem tots en incendis, en infraestructures infrautilitzades i en ciutats saturades.
Leave a Reply