Cada estiu repetim el ritual: xifres rècord de visitants, titulars optimistes i la sensació que l’economia valenciana va bé. El turisme importa, genera ocupació i omple caixa. Però convé no confondre activitat amb desenvolupament.
L’ocupació turística és, de mitjana, més estacional i pitjor remunerada que la industrial. Un territori que aposta només pel sol acaba amb una estructura productiva fràgil: molt sensible al cicle, poc intensiva en coneixement i amb escassa capacitat de retindre talent qualificat.
La logística com a avantatge real
El port de València és el primer port de contenidors de la Mediterrània occidental. Això no és màrqueting: és un avantatge competitiu que pocs territoris europeus poden replicar. Al voltant d’eixa infraestructura hi ha un teixit d’operadors, transitaris i indústria auxiliar que sosté milers de llocs de treball estables.
Un contenidor que només passa per ací deixa peatge. Un contenidor que ací es transforma deixa salaris.
Tres decisions pendents
Primer, sòl industrial disponible i tramitat: no hi ha inversió que espere tres anys per una llicència. Segon, formació professional connectada amb les empreses de l’entorn, no amb el catàleg de fa vint anys. Tercer, energia competitiva, perquè cap indústria electrointensiva no s’instal·la on la factura és imprevisible.
Res d’això és ideològic. Són condicions materials. I qui les garantisca, governe qui governe, haurà fet més per l’ocupació valenciana que una dècada de declaracions institucionals.
Leave a Reply