Cada episodi de sequera reobri el mateix enfrontament i el tanca igual: amb declaracions creuades i cap decisió estructural. L’aigua es discutix com si fóra una qüestió de banderes, quan és sobretot una qüestió de planificació.
Un agricultor que planta hui un arbre fruiter està prenent una decisió a quinze anys vista. Necessita saber amb quina dotació comptarà. No una promesa electoral, sinó un marc estable que sobrevisca als canvis de govern.
Eficiència abans que èpica
La Comunitat Valenciana és líder europea en reg per degoteig: l’eficiència ja s’ha exprimit molt al camp. El marge que queda està en les xarxes urbanes amb pèrdues, en la reutilització d’aigües depurades i en la dessalació ben dimensionada, no en repetir consignes.
L’aigua que no es perd és la més barata i l’única que no genera conflicte territorial.
Serà impopular dir-ho, però també caldrà parlar de preu. Un recurs escàs que es factura per davall del seu cost real acaba gestionant-se malament, ací i a qualsevol lloc.
Leave a Reply